diumenge, 8 d’octubre de 2017

Vides paral·leles

És un dissabte tranquil al Palau d'Anglesola després de les mogudes del Correllengua i del Referèndum. Truquen a la porta el Frederic Sanoner i l'Stefan kiechle, semblen amics de tota la vida. Tanmateix són d'indrets diferents, un francès i un alemany. Tenen feines també diferents, un pertany a la marina francesa i l'altre ha estat fins ara provincial dels jesuïtes. Un està casat i té tres fills, l'altre viu en comunitat religiosa. Van sortir sols des de Loiola per trobar-se amb ells mateixos, per pair els enrenous de la vida i fonamentar el que el destí els hi prepara a partir d'ara. S'han conegut fent camí i han coincidit en força quilòmetres. Quan encara caminaven separats, els dos van coincidir amb la Roberta, aquella pelegrina italiana que camina direcció Santiago de Compostel·la. La Roberta els hi va parlar del Palau d'Anglesola, del refugi i de l'acollida. Tot això ho hem pogut compartir entorn la taula, en una vesprada en què el Frederic i l'Stefan han passat a formar part de la màgia que et regala el camí. Vides paral·leles, vides diferents, vides que el camí uneix respectant la manera de ser de cadascú.


Cap comentari: