divendres, 9 d’agost de 2019

Per què camino sola -- una bona reflexió

 Una bona reflexió

estret de  https://www.catorze.cat/noticia/10878/camino/sola



Foto: Gemma Ventura
 

Això ha anat així: vaig anar a Galícia buscant arbres, cabres i poques cases. Vaig trobar el camino de Santiago o el camino em va trobar a mi, no ho sé. Vaig fer-ne un trosset només per curiositat: volia veure com era això de ser peregrino.

Vaig conèixer persones d'arreu del món amb pors i il·lusions que tampoc eren gaire diferents de les meves: la Kirsi té trenta anys, està cansada de treballar de mestra i vol escriure un llibre. L'últim dia vam tornar a coincidir i ens vam emborratxar i vam riure com si ens coneguéssim de sempre. I al mateix temps, la vida rural gallega: el temps lent, el cel (tan ample que havia de girar-me per veure'l sencer) ple d'estrelles, arbres immensos, les converses sense rellotges ni presses amb pastores, els rius congelats que em curaven els peus, sentir com el so que fan els boscos de dia és diferent del de nit.

Han estat 111 quilòmetres (106 a peu i 5 en un carro amb dos rucs que van aparèixer una tarda com un miracle). I el que m'enduc d'això és la sensació diària de despertar-me i pensar: què em passarà avui? A qui coneixeré? On aniré a parar? Aquest sentir-me viva, entregada. L'impuls de fugir del que conec per trobar-me amb el que és nou i imprevisible. Amb el repte. I també amb mi (amb les meves lluites i dèries, amb la meva solitud, amb el que soc). I amb els altres (veure com darrere de cadascú hi ha tota una història: des d'una italiana que vol ser poeta i escriu versos de nit perquè no pot dormir perquè el seu amic ronca y es muy bruto decirle esto; fins la grangera que tenia un hostal i quan va obrir la finestra de l'habitació va caçar una mosca amb la mà com si res. I de nit em va ensenyar el que estima de debò: les setanta-set vaques i les cridava pel seu nom: ellas sí que son agradecidas, no como las personas. I l'A. que caminava (i ballava) amb una cervesa a la mà i amb la bandera de Brasil penjant mentre m'explicava que en mi peluquería de Málaga peinando a los otros reparto felicidad. I quan el sol d'agost ens queia a sobre i el proper poble s'insinuava a l'infinit, em va regalar una lliçó d'optimisme: cuando lleguemos no se qué comeré, pero seguro que estará buenísimo).

Caminant m'he vist fugint de les pedres que em persegueixen (o soc jo que les persegueixo a elles?). M'he vist carregant dins la motxilla (i l'ànima) més pesos dels que necessito, fins que vaig conèixer en un poble de set habitants la Delfina, una pastora de setanta-vuit anys a qui a ple agost li vaig regalar el meu sac d'hivern i potser ella a l'hivern el regalarà a algú altre. M'he vist escrivint això: "Valent qui a la vida sàpiga avançar amb el que és imprescindible. Qui es permeti deixar anar i deixar-se anar. Qui vagi allà on la seva intuïció l'enviï, per molt que hagi de creuar la intempèrie sol, com un boig. Qui sigui capaç de no trair-se a ell mateix, ni boicotejar-se per por. Qui esquivi el soroll asfixiant dels altres i sigui fidel a les seves passes, al seu impuls, a aquella veu".

Caminant m'he apropat a la urgència de viure. Perquè he comprovat que tot se'n va: el bosc més bonic, la nit més estrellada, les converses amb persones que s'han obert de bat a bat (i amb qui he gosat compartir alguna cosa de mi). M'he trobat davant la sensació vertiginosa de veure que tot neix, es viu i desapareix. Que hi ha persones i moments que per molt que te'ls estimis no els pots retenir. I au, peregrina, ves i a veure què trobes una mica més enllà.

Caminant m'he preguntat de què fujo. Potser de mi, de la por de fer-me vella de cop sense haver viscut prou. De la mania de fer-me la traveta a mi mateixa. De les paranoies acaparadores que t'acaben consumint i empetitint, fins que arriba un moment en què no goses fer, ni dir, ni ser. I et converteixes en la teva pròpia pedra, i ja em diràs com l'(t')esquivaràs. Busco, potser, sentir-me lliure, permetre'm trobar.

Per què marxo sola? Perquè és un exercici amb què (jo davant del món) m'adono que la vida és inabastable. Que podria tornar a començar a qualsevol lloc, perquè a qualsevol lloc hi ha persones i coses que valen la pena. Un exercici en què veus que si tries quedar-te en aquest poble passaran unes coses, i si tries continuar, unes altres. I ets tu qui decideixes què fas. Que no ho pots controlar tot ni tot és com et penses, i que, passi el que passi (si et quedes tirada, si t'enrabies amb algú, si cau una tempesta i no saps ni on ets), sempre et tindràs a tu mateixa. Que la gràcia de fer camí no només és arribar a algun lloc del món, sinó també en alguna part de mi.

En dies de molta calor els pelegrins agraeixen les piscines municipaals

Fa uns dies de molta calor i els pelegrins que fan estada al nostre refugi tenen un tiquet de franc per anar a les piscines municipals, que just es troben al costat del refugi. Ho agraeixen, i molt!
Bon bany, bona estada i Bon Camí!


 Ricardo i Maribel, fent el Camí Ignasià



Marie, una pelegrina francesa fent el camí Ignasià






dilluns, 29 de juliol de 2019

Els camins enamoren

Tania i Bruno són dos pelegrins d'Alemanya i aquest estiu fan plegats el cami ignasià. Es van conèixer ara fa un any tot recorrent el camí de Sant Jaume. Els camins amaguen sorpreses i descobertes. I fins i tot enamoren!



dissabte, 27 de juliol de 2019

Passeig a la fresca amb l'Associació d'Amics del Camí

Amb motiu de Sant Jaume els Amics del Camí del Palau d'Anglesola hem realitzat una passejada per descobrir símbols pelegrins pel municipi.

Un centenar de persones han respost a la convocatòria que s'ha aturat en 5 escenaris diferents. Primer la plaça Major, per donar la benvinguda i explicar com en organitzem els 20 hospitalers per acollir els pelegrins que s'aturen al Palau d'Anglesola. 

Després hem entrat a l'església parroquial per jugar a descobrir un element de sant Jaume que hi ha a l'altar barroc: un medalló que representa un arcaic Sant Jaume "matamoros", dalt d'un cavall. La majoria d'assistents van sorprendre's de l'escultura. 

La següent aturada fou a ca la Llarga, la casa pairal de Ramon Espinet, el bomber mort tràgicament a l'Horta de Sant Joan fa deu anys, i que havia acollit a casa seva força pelegrins. A més havia realitzat pelegrinatges a Roma, Terra Santa i Santiago, entre altres santuaris del món. 

Una foto obligada a la creu de terme i la comitiva va seguir fins a l'ermita de Sant Roc per conèixer la història d'aquest sant pelegrí que al s. XIV va anar de Montpeller a Roma tot guarint malalts. Sant Roc és avui en dia el sant amb més ermites repartides arreu del planeta. 

Finalment, davant del refugi de pelegrins, es va projectar la història de l'associació i es va cloure la vetllada compartint un sopar a la fresca.

El refugi del Palau d'Anglesola, es va obrir fa 8 anys i anualment acull uns 90 pelegrins tan del camí ignasià com del camí de Sant Jaume. Quan els grups són nombrosos fan nit al pavelló poliesportiu i altres fan estada a la pensió. Unes dues-centes persones, doncs, s'aturen al Palau d'Anglesola cada any. L'Associació d'Amics del Camí és l'única que existeix a les comarques de Ponent i s'organitza per acollir-los i mantenir en bon estat el refugi.
Gràcies Soledat Clota per les fotografies.

dimarts, 23 de juliol de 2019

Una pelegrina feliç

La Koun ve del Canadà. Fa el camí ignasià i busca moments d'espiritualitat cada dia. Mentre camina, dedica unes 7 hores als exercicis espirituals de Sant Ignasi. Parla pinzellades de basc, es defensa en castellà i ara comença a atrevir-se amb el català. I tot gràcies a l'experiència del camí.

Per defensar-se de la calor, ha sortit de Lleida a les cinc del matí. Per això a les 10 ja la teníem al poble. Ara piscines i meditació. El més dur, de moment, ens cofessa que han estat els Monegros. Tota una prova!

Regala una rialla contagiosa a totes les persones que s'hi adrecen. Vaja, una pelegrina feliç com un anís. Li prova el camí. I ens explica que ha rebut més rialles al Palau d'Anglesola que a Lleida ciutat. De fet, avui sumem dues hospitaleres noves gràcies a la conversa amb la Koun, la Rosa i la Dolors.
Benvinguda!!!

 

divendres, 19 de juliol de 2019

50 joves de Donosti

Avui han arribat cinquanta joves pelegrins al Palau d'Anglesola.Només per la xifra ja és una gran notícia. Venen d'Eukadi i els acompanyen cinc joves mossens, una altra xifra curiosa. De dues a quatre s'han banyat a les piscines i ho han agraït de debò.
Al vespre han celebrat l'eucaristia amb cants de guitarra i parlada en euskera. Emocionant!
Han destacat que han tingut molt bon rebuda al Palau d'Anglesola, estan emocionats.
Eskarrikasko per l'aturada i per l'energia que contagieu. Bon camí colla!!!



dimecres, 3 de juliol de 2019

Benvingudes Haihui, Hanzhao i Ya

Avui obrim les portes a tres pelegrines xineses que viuen a Barcelona i fan el camí de Sant Jaume. Tres generacions diferents. El camí no té edats ni nacionalitats. 
La nena, eixerida com un pèsol, parla molt bé el català. A gaudir del dia, de les piscines, del poble. I bon camí!


dissabte, 29 de juny de 2019

Des d'Indonèsia

La calor extrema ha portat més pelegrins que mai. I de terres ben diverses. Benvinguts sigueu a l'ombra del refugi. 
Avui obrim les portes a Sigit Setyo Wibowo que és de Klaten, una ciutat d'Indonèsia, ben bé a l'altra punta de món si en ho mirem des de Catalunya. Afable, rialler... i és que la bondat el fa més petit i bonic aquest món nostre. Els camins, uneixen!


Tres pelegrins el dia més calorós de l'any

Primer ha arribat el Sergio Lotta, de Sardenya, que camina cap a Galícia. Després una parella de jesuïtes que fan la ruta del camí ignasià. Total, el refugi quasi ple de gent d'arreu del món, de bona gent que pelegrina per la vida i l'atzar els ha fet coincidir al nostre humil poble. Han arribat en el dia més calorós de l'any i s'han resguardat de la calor a les piscines municipals. Bon descans i bon camí.
 

divendres, 28 de juny de 2019

Un pelegrí amb les mascotes

Luís Ignacio camina amb les seves mascotes. Fa tres anys que va sortir de casa seva, a Toledo, i camina per camins diversos. De fet, arriba al Palau d'Anglesola amb tres credencials plens de segells. Donem beure i menjar a les mascotes, que reposen fora el refugi. Benvingut Luís!


dimecres, 26 de juny de 2019

Des del País Valencià

Després d'acollir els últims dies pelegrins i pelegrines d'arreu del món, avui arriben dues pelegrines més properes. Són del País Valencià. Bon camí noies!!!

dijous, 20 de juny de 2019

Universitaris Santa Clara Universityde San Francisco

Sabeu on cau la Santa Clara University? Ni més ni menys que a l'estat de Califòrnia, als Estats Units. D'aquí tenim uns quants universitaris que ens expliquen que son de San Francisco, (Frisco com ells ho diuen). El pare Josep Maria explica en anglès on són. Situa el Palau d'Anglesola, l'església, Catalunya, la llengua catalana, etc. I acaben resant junts, expressant en una paraula o frase una valoració positiva del camí. Tot un regal!

Del nord, del sud, terra endins i mar enllà

Avui rebem tres pelegrins. És graciós l'atzar: fa un parell de dies tot eren pelegrines i avui són tot pelegrins, masculins. És així de ric i variat el camí. Els tres homes fan el camí ignasià. Un parell venen de ben lluny, de Nova Zelanda i l'altre és honlandès. Els de les antípodes són el Jan Janser i el Gerard Buns. El del nord d'Europa en Wouter Mangrueto.
Benvinguts i bon descans!

diumenge, 16 de juny de 2019

Dues daneses cap a Galícia

La Jette i la Hirseen són daneses i fan el camí de Sant Jaume. Les reben contentes la Marta i la Carme. Ultreia noies!

dissabte, 15 de juny de 2019

El Ramon pedala per la Bretanya

Avui informem d'un hospitaler palauanglesolí que fa camí, el Ramon Pinyol. Home d'aventures ciclistes, aquest cop pedala pel nord d'Europa, ben abrigat, descobrint penya-segats i racons ben verds amb el CAT orgullós a la samarreta.
Bon camí, Ramon! I que trobis tanta acollida als racons on et perdis com la que tu regales generosament  als pelegrins que fan cap al Palau d'Anglesola.
 

divendres, 14 de juny de 2019

Dos missioners que fan camí

El Josep i la Beatrice (català i belga) tenen 6 fills i són "christian life coaches", segons la targeta de visita que ens entreguen. Porten molts anys viatjant pel món ajudant a la gent i rebent ajuda pel camí. Viuen de les donacions. Han estat missioners a l'Àfrica i centreamèrica. Aquest any ja han estat per França, Anglaterra, Bélgica i Alemanya. Al Palau d'Anglesola han visitat la residència de Ca la Cileta i han parlat i pregat amb els padrins. A seguir fent bones obres parella!

dijous, 13 de juny de 2019

Des de Tailàndia al Palau

El Xap és tailandès però porta anys treballant a Cambodja com a treballador social. La seva professió és acompanyar les persones que treballen dins de les mines. Fa el camí ignasià.
Benvingut, Xap i que sigui molt grata l'experiència a tanta distància de casa!

 

dilluns, 10 de juny de 2019

Benvingut Hermann

Hermann Maier és un pelegrí de Deutsch, Alemanya. Segueix les passes de Sant Ignasi. Benvingut!
  

dissabte, 8 de juny de 2019

Dos novicis jesuïtes

En John Bosco Noronha i Dunstan Rodrignes són dos joves del Regne Unit que volen ser jesuïtes. La formació dura entre 10 i 15 anys. Ells estan en la primera etapa, que dura un parell d'anys: el noviciat. En aquest temps es comença a viure en comunitat, s'aprèn la història de la Companyia de Jesús, es fan els exercicis espirituals de trenta dies i es participa en una sèrie d'experiències. Pels dos britànics, fer el camí és una d'aquestes experiències vitals. Bon camí físic, espiritual i vital, amics.
  

divendres, 7 de juny de 2019

Benvinguda Caroline

La Caroline fa camí tota sola. El camí ignasià, que va inciar a Loiola el 13 de maig. És de Nùrnberg, Alemanya. Avui la Carme, la Maria i el Joan l'han acompanyat fins a l'alberg. Bon descans i bon camí!


dissabte, 25 de maig de 2019

Més pelegrins d'Alemanya

Dissabte, jornada de reflexió. Arriben tres pelegrins que coincideixin en la procedència de les dues pelegrines que vam acollir a l'inici de setmana. Són el Gerhard Amendt, la Janke Kattarina i en Reinhold Souneider.

Benvinguts, passeu, passeu!


dimecres, 22 de maig de 2019

Cap a Manresa

Van sortir d'Azpeitia el primer dia de maig. Porten tres setmanes gaudint de cada racó, de cada passa. Són dues pelegrines alemanes, l'Ute Kaiser, de Norohorn, i la Bârbel Baumgardt, de Siegen. Rialleres, decidides, avui descansen al refugi del Palau i demà seguiran les petjades de Sant Ignasi fins a Verdú. Bon descans!

diumenge, 12 de maig de 2019

L'Elisabet estudia el Camí

L'Elisabet Pertegàs és una antropòloga i museòloga de Barcelona reconeguda. El 2017 va fer el camí de Sant Jaume des del Port de la Selva fins a Finesterre. Dos mesos llargs. 
Des de fa temps que té inquietud per estudiar l'experiència del Camí de Sant Jaume a les nostres terres catalanes. En aquest moment té dos projectes oberts relacionats amb aquest camí mil·lenari: per una banda una exposició que a l'octubre s'inaugurarà al Museu Etnològic i de Cultures del Món, a Barcelona, i per altra banda un màster de "Museologia i patrimoni" de la Universitat de Barcelona.

Arran de la seva passió per estudiar el fenomen del Camí de Sant Jaume avui ha vingut a entrevistar als membres de l'Associació dels Amics del Camí del Palau d'Anglesola. 
La Maite, el Ramon, el Jordi i el Francesc hem respost el qüestionari aportant la mirada d'aquests set anys de servei d'acollida als pelegrins que s'allotgen al Palau d'Anglesola. 

Esperem que les nostres humils aportacions ajudin a l'avenç de l'estudi. I desitgem que l'exposició i el treball de recerca ajudin a difondre i potenciar aquesta Camí històric que atreu, en ple 2019, a tanta gent d'arreu del món. 

Bon coneixedor de la Penínscula

En John Dawson ve de l'altra punta de món. És de Sidney, Austràlia. 
Porta 16 dies fent el camí ignasià. Ha fet el tram de Monegros en bus. Potser perquè té molta experiència acumulada i és tot un veterà dels camins. 
Ha fet el camí francès, el de la Plata, també alguns per Andalusia. O sigui, que coneix prou bé la geografia de la península. 
A l'arribar ens troba a una bona colla d'hospitalers, una grata benvinguda. Bon diumenge i bon repòs, amic John!

divendres, 10 de maig de 2019

Bona gent d'Àmsterdam

La Pauline, la Marianne i el Benne, són uns jubilats d'Àmsterdam ben avesats a caminar per tot Europa. En Benne ens explica que un cop van sortir tots tres de casa seva, a Holanda, i van arribar a Santiago... 4 mesos després.
I no és bonica aquesta passió per recórrer món i aprendre cada dia dels nous indrets que t'acullen? Benvinguts al Palau d'Anglesola!!!


dilluns, 6 de maig de 2019

25 pelegrins solsonins

Aquest diumenge han arribat 25 pelegrins de Solsona al Palau d'Anglesola, finalitzant l'etapa que han fet des de Lleida. Van fent el camí ignasià a poc a poc, en diferents etapes dominicals. El mes vinent sortiran des del Palau d'Anglesola i arribaran a Verdú. A l'arribar han fet un beure al pavelló poliesportiu i hem aprofitat per segellar totes les credencials. Benvingudes i benvinguts!

dissabte, 4 de maig de 2019

Cap a Galícia, Mauro!

En Mauro Sala és de Vimercate, Itàlia. Fa el camí de Sant Jaume des de Montserrat. Bon trajecte!!!

divendres, 3 de maig de 2019

Refugi ple!

Ens passa pocs dies i realment, quan passa, és un goig. Avui tenim el refugi ple. I la Francisca va de bòlid sense perdre la rialla. Per una banda han arribat la la Montse i el Xavi, són de Manresa. Van sortir de Loyola i tenen la intenció d'arribar a casa seva a peu, perquè el camí ignasià s'acaba a la capital del Bages.


L'altra parella que ha arribat després són del Canadà i, oh sorpresa, parlen català! Ells fan el camí de Sant Jaume i tiren, doncs, cap a Galícia. Són uns experts del camí.

Benvinguts a tots i a gaudir del caliu d'aquest humil refugi ple de vida.


diumenge, 28 d’abril de 2019

El camí ignasià per etapes vitals

José María Oleaga Arraugi és de Gasteiz. És mestre d'una ikastola d'Euskal Herria.
Va començar el camí ignasià el 2012 i ha anat fent trams en diferents moments de la vida.
La credencial plena de segells demostra força quilòmetres fets i indrets recorreguts, des d'Euskal Herria fins al Palau d'Anglesola. Avui ve de Lleida i demà vol arribar a Cervera. Agur! I bon camí!!!

divendres, 26 d’abril de 2019

Familiar del sr. Padullés

El Daniel Torres i Romero és de Solsona però actualment viu a Barcelona. Està jubilat i cada any fa una caminada de 1.000 quilòmetres. Aquest 2019 fa el camí de Sant Jaume.
És cunyat del Ramon, un fill de l'entranyable senyor Padullés, que va fer de mestre al Palau d'Anglesola als anys 80.

dimarts, 23 d’abril de 2019

Una parella entranyable per Sant Jordi

Sant Jordi ens porta una parella de pelegrins de Lió. Marie Pierre i Alaind Witrand, són un matrimoni francès, que realitzen el camí ignasià.
Van sortir de Loiola el 3 d'abril. Que el camí us regali també molta estima, com la que avui inunda els carrers i les places dels pobles catalans!