ON SOM

Breu ressenya històrica  de El Palau   AQUÍ

EL  PALAU  D'ANGLESOLA  (el Pla d'Urgell) 





a pocs metres de l'autovia A-2









BREU HISTÒRIA DEL PALAU D'ANGLESOLA

Tot i que el nom de la vila va unit al llinatge dels Anglesola, sembla  que els seus orígens serien anteriors a la conquesta del lloc pels comtes d’Osona i Barcelona, que atorgarien el territori als nobles anglesolins. Rarament es conquereix un paratge erm, sinó indrets més o menys poblats, alguns dels quals, un cop conquerits, esdevenen fita termenera, com en el cas que ens ocupa.  Així, doncs, el lloc es remetria a una possessió (almunia?) àrab, la qual possiblement ja existia segles abans de l’ocupació musulmana.

Després d’un temps sota domini dels templers, el Palau d’Anglesola passaria a dependre de l’Orde de l’Hospital, formant part –amb Sidamon-  de la comanda hospitalera de l’Espluga Calba.

Al s. XIV consta com a propietat del rei Enric II de Castella, avi del que més tard seria Ferran d’Antequera, primer rei catalanoaragonès de la dinastia Trastamara, pel Compromís de Casp en morir Martí l’Humà sense descendència.

Pel primitiu domini osonenc, el Palau d’Anglesola passaria a pertànyer en l’aspecte eclesiàstic al bisbat de Vic, fins al 1593 que, en crear-se el de Solsona, formarà part d’aquesta nova diòcesi.

L’antic castell palau és actualment en runes, per bé que se’n conserva la façana, joia renaixentista del s. XVI. Es troba a la vila closa, enmig d’altres edificis dels segles XVII-XIX, de notable interès artístic.

L’església parroquial data de finals del s. XVIII principis del XIX i presenta un estil entre el barroc tardà i el neoclàssic. El titular de la parròquia és Sant Joan Baptista, a qui la vila honora  en la festa del seu martiri (29 d’agost) i el patró de la vila és Sant Blai, l’altra festa local (3 de febrer).

Els palauanglesolins celebren encara dos aplecs. Un a l’hivern, per Santa Llúcia (13 de desembre), en una ermita del s. XVII, dedicada a aquesta santa, que es troba camí de la veïna població del Poal, i un altre (feliçment recuperat)  a l’estiu, dedicat a Sant Roc (16 d’agost) en una flamant capella aixecada al camí de Fondarella, prop d’on hi havia l’antiga, datada al s. XVIII.


Un altre edifici local remarcable és la Cooperativa del Camp (antic Sindicat del Vi), obra Modernista de principis del s. XX , de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.