La Marta i la Mònica, amigues del Baix Llobregat, dediquen el cap de setmana a fer un tram de camí de Sant Jaume de Ponent. Avui han sortit de Tàrrega i demà acaben a Lleida. És un tast, un entrenament diuen. Per Setmana Santa seguiran. I també caminaran a l'estiu. No és pas el primer cop que fan el camí. Enganxa, diuen.
Molt bons camins i a gaudir del paisatge boirós que tenim a la Plana aquests dies. Que consti que la boira no és cap broma del dia dels innocents! És la fesomia del nostre hivern...
Benvinguts al blog de l'associació
Amics del camí de Sant Jaume i del camí Ignasià
del Palau d'Anglesola
amicsdelcami@elpalaudanglesola.cat
dissabte, 28 de desembre del 2019
dimarts, 24 de desembre del 2019
diumenge, 15 de desembre del 2019
Vídeo promocional del camí ignasià
El Palau d'Anglesola és dins de la
ruta del Camí Ignasià de Catalunya.
El camí
ignasià és una ruta de pelegrinatge internacional que comença a la casa natal
de Sant Ignasi al santuari de Loiola (Guipúscoa) i acaba a la Cova de Manresa a
Catalunya, on el sant va viure una profunda experiència espiritual que va
marcar la seva vida.
La ruta recorre 650 km dividits en 27
etapes en què els pelegrins tenen l’oportunitat de descobrir la diversitat
cultural, les tradicions i els idiomes dels pobles que creuen.
Versió en català: https://youtu.be/KKY_Xk6Lgds
Versió en
castellà: https://youtu.be/xVomy6XZyy4
Versió
francesa: https://youtu.be/pTbbX3hkzfI
Versió
italiana: https://youtu.be/rIvElne9G7A
Versió de
Deutsche: https://youtu.be/5myZ91gkc0k
Més
informació: http: //www.catalunya.com/what-to-do/g ...
Visita el
nostre lloc web: http://www.catalunya.com
The Ignatian Way in Catalonia https://youtu.be/dWOZzWTJ0vo
Si voleu el podeu veure en format més gran https://www.youtube.com/watch?v=dWOZzWTJ0vo&feature=youtu.be
divendres, 6 de desembre del 2019
Benvingut Ivan
Dia boirós. Potser per això la foto ens ha sortit boirosa també... Però l'Ivan, que és de Barcelona, arriba animat i content com un sol. Fa el camí de sant Jaume tot sol i en temps hivernal, tot un atractiu. Gaudeix-lo!
dissabte, 23 de novembre del 2019
Participem a la xarxa de Municipis del camí ignasià
El Ramon i la Maite, hospitalers del Palau d'Anglesola, el passat 23 de novembre, van participar a la trobada de municipis del camí ignasià que se celebra a Manresa.
El Ramon com a president dels Amics del Camí i la Maite com a regidora de l'Ajuntament. Van compartir una jornada entorn el Camí Ignasià amb altres municipis catalans tot preparant la celebració de Manresa 2022, commemoració del 500 aniversari de l'estada de Sant Ignasi a Manresa.
divendres, 22 de novembre del 2019
Des de Bolívia
Ens arriba en Santiago García Motoya. És de Bogotà i el 5 de novembre va iniciar el pelegrinatge a Loyola. Bon camí, buen camino!
diumenge, 17 de novembre del 2019
Feliç dia de la Llibertat, des de Rússia
Una parella de pelegrins, amb la sogra, la germana i una amiga. Arriben en plena celebració del Correllengua. Fan el Camí de Sant Ignasi i avui caminen direcció cap a Verdú.
Són de Sant Petesburg i el fred no els espanta. Ells mateixos ens van dir a l'arribar: estem acostumats al fred!
Els hi expliquem que estàvem celebrant el Correllengua. Però van al·lucinar quan, en arribar a la pista descoberta, van veure els Músics i els Cantaires per la Llibertat. A més a més els vam fer participar en l'enlairament de fanalets. No creiem pas que cap fanalet arribi fins a Rússia però sí que desitgem que la llum els acompanyi durant el camí.
Van estar molt contents amb l'acollida i el caliu de l'alberg.
Avui, en anar-hi a netejar, ens hem trobat uns bombonets al refugi. Quina gran sorpresa. Els bombonets els guardem per compartir el dia de la reunió. I, tant a la nota que ens han deixat damunt els bombonets, com dins del llibre de dedicatòries, ens han escrit: Feliç dia de la Llibertat!
Són de Sant Petesburg i el fred no els espanta. Ells mateixos ens van dir a l'arribar: estem acostumats al fred!
Els hi expliquem que estàvem celebrant el Correllengua. Però van al·lucinar quan, en arribar a la pista descoberta, van veure els Músics i els Cantaires per la Llibertat. A més a més els vam fer participar en l'enlairament de fanalets. No creiem pas que cap fanalet arribi fins a Rússia però sí que desitgem que la llum els acompanyi durant el camí.
Van estar molt contents amb l'acollida i el caliu de l'alberg.
Avui, en anar-hi a netejar, ens hem trobat uns bombonets al refugi. Quina gran sorpresa. Els bombonets els guardem per compartir el dia de la reunió. I, tant a la nota que ens han deixat damunt els bombonets, com dins del llibre de dedicatòries, ens han escrit: Feliç dia de la Llibertat!
dimarts, 12 de novembre del 2019
Dos anys voltant pel món
Avui han aparegut a la plaça una parella d'Argentina. No són pelegrins comuns, si és que hi ha algun tipus de pelegrí comú. Fa dos anys que volten pel món, vivint de l'acollida i hospitalitat. Sort!
dissabte, 2 de novembre del 2019
Catalans i mallorquins
En Manuel Bauzá i Luque ve de ses illes. Viu a Palma i fa el camí de Sant Jaume sencer, la Península de punta a punta.
Bon camí!!!
Bon camí!!!
divendres, 1 de novembre del 2019
Iñaki, Sergio i Oihana
Són l'Iñaki, el Sergio i l'Oihana. Van fent el Camí de Sant Ignasi per trams.
Aquest matí han vingut a Lleida i caminaran fins diumenge per arribar a Cervera i retornar cap a casa. Són joves maquíssims i enamoren als nostres hospitalers.
Passa a passa es va fent camí. Bon trajecte!!!
Aquest matí han vingut a Lleida i caminaran fins diumenge per arribar a Cervera i retornar cap a casa. Són joves maquíssims i enamoren als nostres hospitalers.
Passa a passa es va fent camí. Bon trajecte!!!
dimecres, 23 d’octubre del 2019
Camins ofegats d'aigua
Ha plogut més en un vespre que en deu mesos seguits. 165 litres en un poble que arribem als 200 i escaig en un any. Sortosament no hi ha mals personals, com han patit els veïns de la Conca. Tanmateix tenim el canal desbordat, el riu Corb també i una bona colla de camps i de camins estan plens d'aigua. Avui no toca caminar. Precaució i que aviat l'aigua torni al seu lloc.
dimecres, 16 d’octubre del 2019
Arriba al Palau des de Terrassa
Aquest ciclista ha sortit aquest matí des de Terrassa. És el Noé Arroyo López, veí de Sagunt. Pedalant, pedalant, ha fet cap al Palau d'Anglesola i el Jordi Espinet l'ha acollit. A gaudir dels quilòmetres i que s'omplin de grates experiències.
dilluns, 14 d’octubre del 2019
Que els camins ens facin lliures
La Svetlana és russa i fa el camí ignasià. Arriba el dia que ha sortit la sentència i el nostre petit gran país està consternat, emprenyat, impotent. Bon camí i bon descans a casa nostra, que és també casa teva, si és que hi ha cases d'algú.
Que els camins ens facin lliures!
Que els camins ens facin lliures!
diumenge, 13 d’octubre del 2019
Un regal pel nostre refugi
El Jordi Xicola i la Mireia Gargalló són uns hospilars de pedra picada. Viuen a Sabadell i porten el camí al cor. Des de fa anys dediquen bona part de la seva vida a difondre el patrimoni d'aquest recorregut milenari. Són membres fundadors dels Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell, del web http://www.camisantjaume.com/ i responsables de la primera guia editada fa 25 anys: De Montserrat a Santiago.
Aquest 2019 han tornat a fer una guia, però sense lletra, geolocalitzant els camí. El Ramon Pinyol, del Palau d'Anglesola, s'hi va afegir alguna jornada. Aquest diumenge els amics sabadellencs han vingut al Palau d'Anglesola i ens han regalat un mural amb els tracks assenyalats. Un mural que farà més acollidor el refugi i, a fer de déu, menys perdedor el camí.
Gràcies Mireia i Jordi! Ultreia!!!
Aquest 2019 han tornat a fer una guia, però sense lletra, geolocalitzant els camí. El Ramon Pinyol, del Palau d'Anglesola, s'hi va afegir alguna jornada. Aquest diumenge els amics sabadellencs han vingut al Palau d'Anglesola i ens han regalat un mural amb els tracks assenyalats. Un mural que farà més acollidor el refugi i, a fer de déu, menys perdedor el camí.
Gràcies Mireia i Jordi! Ultreia!!!
divendres, 11 d’octubre del 2019
Caminant amb la providència
En Pawel ve de Polònia. És un sacerdot jesuïta i ens podem entendre perquè parla una mica de castellà i una mica d'anglès. Fa el camí ignasià i confia amb la providència. Tan pel camí com per la vida. Molta sort i que la providència ompli la motxilla de bells moments!!!
dimarts, 8 d’octubre del 2019
Avui omplim!
Manuel Jose López Pérez és de Salamanca. Segueix a peu el camí de sant Ignasi i va coincidint amb una parella del nord d'Euskal Herria. Benvingut!
Vers la sortida del sol
diumenge, 6 d’octubre del 2019
30 pelegrins solsonins
Mireu quin bé de Déu de colla. Són solsonins que van fent per trams el camí ignasià. Avui han vingut ben d'hora al Palau d'Anglesola, on havien acabat fa uns mesos, han esmorzat bé al pavelló i cap a Verdú. Abans hem fet la foto i els hi hem desitjat un molt bon camí!
Un valencià compromès i formatger
L'Ignasi, un valencià que tornava d'uns dies de fer bicicleta per Sardenya, va conèixer un ciclista al vaixell que li va parlar del camí ignasià. Ahir desembarcava a BCN, va agafar un tren fins a Lleida i ara fa el tram del camí ignasià. S'ha quedat enamorat de les pintades del Palau d'Anglesola. És un valencià de soca-rel i ha connectat amb els murals d'estima al territori que tenim al Palau d'Anglesola. Total que després de retratar-ne alguns, ha degustat formatges de la Mostra de Formatges que aquest diumenge ha omplert el pavelló de públic i a seguit fins a Verdú. Coses del camí...
dijous, 3 d’octubre del 2019
Un coreà ben alegre
dimecres, 2 d’octubre del 2019
Una postal des de Toledo
La nostra hospitalera Dora ens envia records i una postal des de Toledo. A gaudir de l'escapada!!! I dels camins!!!
dilluns, 30 de setembre del 2019
Una parella de Canadà
Després de la Festa Major rebem una parella ben eixerida del Canadà. Fan camí cap a la cova de Manresa. A gaudir-lo!
dijous, 26 de setembre del 2019
Del Vietnam ençà
Avui tenim una dotzena de pelegrins. Els hem acollit entre el refugi i el pavelló poliesportiu. Són del Vietnam i també n'hi ha un de Califòrnia. Es mostren immensament agraïts de l'acollida! És tan emocionant rebre persones de tants quilòmetres enllà i sentir-te en sintonia amb aquest cosmos que no té fronteres. Bon camí amics!
diumenge, 22 de setembre del 2019
Una colla d'Alemània
Són alemanys. Han sortit des de Saragossa i pelegrinen vers Manresa. Molt bon camí! Els han trobat palauanglesolins que hi han fet conversa. Visca l'acollida!!!
dijous, 19 de setembre del 2019
Un a peu, l'altre en bici
L'Antero González és de Madrid i pedala cap a Manresa, fent el camí ignasià. Avui ha coincidit al refugi amb Etienney Norbert, que és francès i ha sortit des de Roma per arribar a peu a Galícia. Hi mantenim una agradable conversa.
A peu, en bicicleta, d'aquí o de més enllà. Tots els camins són possibles!
A peu, en bicicleta, d'aquí o de més enllà. Tots els camins són possibles!
diumenge, 15 de setembre del 2019
Mapa de tot el camí Català de Barcelona a Saragossa
Mapa de tot el camí Català de Barcelona a Saragossa
https://arcg.is/1narrG
fet per Jordi Xicola ... Gràcies
https://arcg.is/1narrG
fet per Jordi Xicola ... Gràcies
dimarts, 3 de setembre del 2019
Des de Barcelona
El Juan Carlos Martín és de Barcelona i l'Èric Piqué de Cornellà de Llobregat.
Bons amics que han sortit des de Montserrat en direcció Galícia. Bon camí!
divendres, 9 d’agost del 2019
Per què camino sola -- una bona reflexió
Una bona reflexió
extret de https://www.catorze.cat/noticia/10878/camino/sola
Gemma Ventura Farré
Això ha anat així: vaig anar a Galícia buscant arbres, cabres i poques
cases. Vaig trobar el camino de Santiago o el camino em va trobar a mi,
no ho sé. Vaig fer-ne un trosset només per curiositat: volia veure com
era això de ser peregrino.
Vaig conèixer persones d'arreu del món amb pors i il·lusions que tampoc eren gaire diferents de les meves: la Kirsi té trenta anys, està cansada de treballar de mestra i vol escriure un llibre. L'últim dia vam tornar a coincidir i ens vam emborratxar i vam riure com si ens coneguéssim de sempre. I al mateix temps, la vida rural gallega: el temps lent, el cel (tan ample que havia de girar-me per veure'l sencer) ple d'estrelles, arbres immensos, les converses sense rellotges ni presses amb pastores, els rius congelats que em curaven els peus, sentir com el so que fan els boscos de dia és diferent del de nit.
Han estat 111 quilòmetres (106 a peu i 5 en un carro amb dos rucs que van aparèixer una tarda com un miracle). I el que m'enduc d'això és la sensació diària de despertar-me i pensar: què em passarà avui? A qui coneixeré? On aniré a parar? Aquest sentir-me viva, entregada. L'impuls de fugir del que conec per trobar-me amb el que és nou i imprevisible. Amb el repte. I també amb mi (amb les meves lluites i dèries, amb la meva solitud, amb el que soc). I amb els altres (veure com darrere de cadascú hi ha tota una història: des d'una italiana que vol ser poeta i escriu versos de nit perquè no pot dormir perquè el seu amic ronca y es muy bruto decirle esto; fins la grangera que tenia un hostal i quan va obrir la finestra de l'habitació va caçar una mosca amb la mà com si res. I de nit em va ensenyar el que estima de debò: les setanta-set vaques i les cridava pel seu nom: ellas sí que son agradecidas, no como las personas. I l'A. que caminava (i ballava) amb una cervesa a la mà i amb la bandera de Brasil penjant mentre m'explicava que en mi peluquería de Málaga peinando a los otros reparto felicidad. I quan el sol d'agost ens queia a sobre i el proper poble s'insinuava a l'infinit, em va regalar una lliçó d'optimisme: cuando lleguemos no se qué comeré, pero seguro que estará buenísimo).
Caminant m'he vist fugint de les pedres que em persegueixen (o soc jo que les persegueixo a elles?). M'he vist carregant dins la motxilla (i l'ànima) més pesos dels que necessito, fins que vaig conèixer en un poble de set habitants la Delfina, una pastora de setanta-vuit anys a qui a ple agost li vaig regalar el meu sac d'hivern i potser ella a l'hivern el regalarà a algú altre. M'he vist escrivint això: "Valent qui a la vida sàpiga avançar amb el que és imprescindible. Qui es permeti deixar anar i deixar-se anar. Qui vagi allà on la seva intuïció l'enviï, per molt que hagi de creuar la intempèrie sol, com un boig. Qui sigui capaç de no trair-se a ell mateix, ni boicotejar-se per por. Qui esquivi el soroll asfixiant dels altres i sigui fidel a les seves passes, al seu impuls, a aquella veu".
Caminant m'he apropat a la urgència de viure. Perquè he comprovat que tot se'n va: el bosc més bonic, la nit més estrellada, les converses amb persones que s'han obert de bat a bat (i amb qui he gosat compartir alguna cosa de mi). M'he trobat davant la sensació vertiginosa de veure que tot neix, es viu i desapareix. Que hi ha persones i moments que per molt que te'ls estimis no els pots retenir. I au, peregrina, ves i a veure què trobes una mica més enllà.
Caminant m'he preguntat de què fujo. Potser de mi, de la por de fer-me vella de cop sense haver viscut prou. De la mania de fer-me la traveta a mi mateixa. De les paranoies acaparadores que t'acaben consumint i empetitint, fins que arriba un moment en què no goses fer, ni dir, ni ser. I et converteixes en la teva pròpia pedra, i ja em diràs com l'(t')esquivaràs. Busco, potser, sentir-me lliure, permetre'm trobar.
Per què marxo sola? Perquè és un exercici amb què (jo davant del món) m'adono que la vida és inabastable. Que podria tornar a començar a qualsevol lloc, perquè a qualsevol lloc hi ha persones i coses que valen la pena. Un exercici en què veus que si tries quedar-te en aquest poble passaran unes coses, i si tries continuar, unes altres. I ets tu qui decideixes què fas. Que no ho pots controlar tot ni tot és com et penses, i que, passi el que passi (si et quedes tirada, si t'enrabies amb algú, si cau una tempesta i no saps ni on ets), sempre et tindràs a tu mateixa. Que la gràcia de fer camí no només és arribar a algun lloc del món, sinó també en alguna part de mi.
extret de https://www.catorze.cat/noticia/10878/camino/sola
Gemma Ventura Farré
Foto: Gemma Ventura
Vaig conèixer persones d'arreu del món amb pors i il·lusions que tampoc eren gaire diferents de les meves: la Kirsi té trenta anys, està cansada de treballar de mestra i vol escriure un llibre. L'últim dia vam tornar a coincidir i ens vam emborratxar i vam riure com si ens coneguéssim de sempre. I al mateix temps, la vida rural gallega: el temps lent, el cel (tan ample que havia de girar-me per veure'l sencer) ple d'estrelles, arbres immensos, les converses sense rellotges ni presses amb pastores, els rius congelats que em curaven els peus, sentir com el so que fan els boscos de dia és diferent del de nit.
Han estat 111 quilòmetres (106 a peu i 5 en un carro amb dos rucs que van aparèixer una tarda com un miracle). I el que m'enduc d'això és la sensació diària de despertar-me i pensar: què em passarà avui? A qui coneixeré? On aniré a parar? Aquest sentir-me viva, entregada. L'impuls de fugir del que conec per trobar-me amb el que és nou i imprevisible. Amb el repte. I també amb mi (amb les meves lluites i dèries, amb la meva solitud, amb el que soc). I amb els altres (veure com darrere de cadascú hi ha tota una història: des d'una italiana que vol ser poeta i escriu versos de nit perquè no pot dormir perquè el seu amic ronca y es muy bruto decirle esto; fins la grangera que tenia un hostal i quan va obrir la finestra de l'habitació va caçar una mosca amb la mà com si res. I de nit em va ensenyar el que estima de debò: les setanta-set vaques i les cridava pel seu nom: ellas sí que son agradecidas, no como las personas. I l'A. que caminava (i ballava) amb una cervesa a la mà i amb la bandera de Brasil penjant mentre m'explicava que en mi peluquería de Málaga peinando a los otros reparto felicidad. I quan el sol d'agost ens queia a sobre i el proper poble s'insinuava a l'infinit, em va regalar una lliçó d'optimisme: cuando lleguemos no se qué comeré, pero seguro que estará buenísimo).
Caminant m'he vist fugint de les pedres que em persegueixen (o soc jo que les persegueixo a elles?). M'he vist carregant dins la motxilla (i l'ànima) més pesos dels que necessito, fins que vaig conèixer en un poble de set habitants la Delfina, una pastora de setanta-vuit anys a qui a ple agost li vaig regalar el meu sac d'hivern i potser ella a l'hivern el regalarà a algú altre. M'he vist escrivint això: "Valent qui a la vida sàpiga avançar amb el que és imprescindible. Qui es permeti deixar anar i deixar-se anar. Qui vagi allà on la seva intuïció l'enviï, per molt que hagi de creuar la intempèrie sol, com un boig. Qui sigui capaç de no trair-se a ell mateix, ni boicotejar-se per por. Qui esquivi el soroll asfixiant dels altres i sigui fidel a les seves passes, al seu impuls, a aquella veu".
Caminant m'he apropat a la urgència de viure. Perquè he comprovat que tot se'n va: el bosc més bonic, la nit més estrellada, les converses amb persones que s'han obert de bat a bat (i amb qui he gosat compartir alguna cosa de mi). M'he trobat davant la sensació vertiginosa de veure que tot neix, es viu i desapareix. Que hi ha persones i moments que per molt que te'ls estimis no els pots retenir. I au, peregrina, ves i a veure què trobes una mica més enllà.
Caminant m'he preguntat de què fujo. Potser de mi, de la por de fer-me vella de cop sense haver viscut prou. De la mania de fer-me la traveta a mi mateixa. De les paranoies acaparadores que t'acaben consumint i empetitint, fins que arriba un moment en què no goses fer, ni dir, ni ser. I et converteixes en la teva pròpia pedra, i ja em diràs com l'(t')esquivaràs. Busco, potser, sentir-me lliure, permetre'm trobar.
Per què marxo sola? Perquè és un exercici amb què (jo davant del món) m'adono que la vida és inabastable. Que podria tornar a començar a qualsevol lloc, perquè a qualsevol lloc hi ha persones i coses que valen la pena. Un exercici en què veus que si tries quedar-te en aquest poble passaran unes coses, i si tries continuar, unes altres. I ets tu qui decideixes què fas. Que no ho pots controlar tot ni tot és com et penses, i que, passi el que passi (si et quedes tirada, si t'enrabies amb algú, si cau una tempesta i no saps ni on ets), sempre et tindràs a tu mateixa. Que la gràcia de fer camí no només és arribar a algun lloc del món, sinó també en alguna part de mi.
En dies de molta calor els pelegrins agraeixen les piscines municipaals
Fa uns dies de molta calor i els pelegrins que fan estada al nostre refugi tenen un tiquet de franc per anar a les piscines municipals, que just es troben al costat del refugi. Ho agraeixen, i molt!
Bon bany, bona estada i Bon Camí!
Bon bany, bona estada i Bon Camí!
Ricardo i Maribel, fent el Camí Ignasià
Marie, una pelegrina francesa fent el camí Ignasià
dilluns, 29 de juliol del 2019
dissabte, 27 de juliol del 2019
Passeig a la fresca amb l'Associació d'Amics del Camí
Amb motiu de Sant Jaume els Amics del Camí del Palau d'Anglesola hem realitzat una passejada per descobrir símbols pelegrins pel municipi.
Un centenar de persones han respost a la convocatòria que s'ha aturat en 5 escenaris diferents. Primer la plaça Major, per donar la benvinguda i explicar com en organitzem els 20 hospitalers per acollir els pelegrins que s'aturen al Palau d'Anglesola.
Després hem entrat a l'església parroquial per jugar a descobrir un element de sant Jaume que hi ha a l'altar barroc: un medalló que representa un arcaic Sant Jaume "matamoros", dalt d'un cavall. La majoria d'assistents van sorprendre's de l'escultura.
La següent aturada fou a ca la Llarga, la casa pairal de Ramon Espinet, el bomber mort tràgicament a l'Horta de Sant Joan fa deu anys, i que havia acollit a casa seva força pelegrins. A més havia realitzat pelegrinatges a Roma, Terra Santa i Santiago, entre altres santuaris del món.
Una foto obligada a la creu de terme i la comitiva va seguir fins a l'ermita de Sant Roc per conèixer la història d'aquest sant pelegrí que al s. XIV va anar de Montpeller a Roma tot guarint malalts. Sant Roc és avui en dia el sant amb més ermites repartides arreu del planeta.
Finalment, davant del refugi de pelegrins, es va projectar la història de l'associació i es va cloure la vetllada compartint un sopar a la fresca.
El refugi del Palau d'Anglesola, es va obrir fa 8 anys i anualment acull uns 90 pelegrins tan del camí ignasià com del camí de Sant Jaume. Quan els grups són nombrosos fan nit al pavelló poliesportiu i altres fan estada a la pensió. Unes dues-centes persones, doncs, s'aturen al Palau d'Anglesola cada any. L'Associació d'Amics del Camí és l'única que existeix a les comarques de Ponent i s'organitza per acollir-los i mantenir en bon estat el refugi.
Gràcies Soledat Clota per les fotografies.
Gràcies Soledat Clota per les fotografies.
dimarts, 23 de juliol del 2019
Una pelegrina feliç
La Koun ve del Canadà. Fa el camí ignasià i busca moments d'espiritualitat cada dia. Mentre camina, dedica unes 7 hores als exercicis espirituals de Sant Ignasi. Parla pinzellades de basc, es defensa en castellà i ara comença a atrevir-se amb el català. I tot gràcies a l'experiència del camí.
Per defensar-se de la calor, ha sortit de Lleida a les cinc del matí. Per això a les 10 ja la teníem al poble. Ara piscines i meditació. El més dur, de moment, ens cofessa que han estat els Monegros. Tota una prova!
Regala una rialla contagiosa a totes les persones que s'hi adrecen. Vaja, una pelegrina feliç com un anís. Li prova el camí. I ens explica que ha rebut més rialles al Palau d'Anglesola que a Lleida ciutat. De fet, avui sumem dues hospitaleres noves gràcies a la conversa amb la Koun, la Rosa i la Dolors.
Benvinguda!!!
Per defensar-se de la calor, ha sortit de Lleida a les cinc del matí. Per això a les 10 ja la teníem al poble. Ara piscines i meditació. El més dur, de moment, ens cofessa que han estat els Monegros. Tota una prova!
Regala una rialla contagiosa a totes les persones que s'hi adrecen. Vaja, una pelegrina feliç com un anís. Li prova el camí. I ens explica que ha rebut més rialles al Palau d'Anglesola que a Lleida ciutat. De fet, avui sumem dues hospitaleres noves gràcies a la conversa amb la Koun, la Rosa i la Dolors.
Benvinguda!!!
dissabte, 20 de juliol del 2019
divendres, 19 de juliol del 2019
50 joves de Donosti
Avui han arribat cinquanta joves pelegrins al Palau d'Anglesola.Només per la xifra ja és una gran notícia. Venen d'Eukadi i els acompanyen cinc joves mossens, una altra xifra curiosa. De dues a quatre s'han banyat a les piscines i ho han agraït de debò.
Al vespre han celebrat l'eucaristia amb cants de guitarra i parlada en euskera. Emocionant!
Han destacat que han tingut molt bon rebuda al Palau d'Anglesola, estan emocionats.
Eskarrikasko per l'aturada i per l'energia que contagieu. Bon camí colla!!!
Al vespre han celebrat l'eucaristia amb cants de guitarra i parlada en euskera. Emocionant!
Han destacat que han tingut molt bon rebuda al Palau d'Anglesola, estan emocionats.
Eskarrikasko per l'aturada i per l'energia que contagieu. Bon camí colla!!!
dimecres, 3 de juliol del 2019
Benvingudes Haihui, Hanzhao i Ya
Avui obrim les portes a tres pelegrines xineses que viuen a Barcelona i fan el camí de Sant Jaume. Tres generacions diferents. El camí no té edats ni nacionalitats.
La nena, eixerida com un pèsol, parla molt bé el català. A gaudir del dia, de les piscines, del poble. I bon camí!
dissabte, 29 de juny del 2019
Des d'Indonèsia
La calor extrema ha portat més pelegrins que mai. I de terres ben diverses. Benvinguts sigueu a l'ombra del refugi.
Avui obrim les portes a Sigit Setyo Wibowo que és de Klaten, una ciutat d'Indonèsia, ben bé a l'altra punta de món si en ho mirem des de Catalunya. Afable, rialler... i és que la bondat el fa més petit i bonic aquest món nostre. Els camins, uneixen!
Tres pelegrins el dia més calorós de l'any
Primer ha arribat el Sergio Lotta, de Sardenya, que camina cap a Galícia. Després una parella de jesuïtes que fan la ruta del camí ignasià. Total, el refugi quasi ple de gent d'arreu del món, de bona gent que pelegrina per la vida i l'atzar els ha fet coincidir al nostre humil poble. Han arribat en el dia més calorós de l'any i s'han resguardat de la calor a les piscines municipals. Bon descans i bon camí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)