Avui els camins estan més buits. I més tristos. La Francisca, que tant
ha caminat i ha ajudat a caminar, ens ha deixat. Ha cuidat el refugi del
Palau d'Anglesola des del primer dia que vam obrir, perquè fes goig i tot estigués al seu lloc. Ha cuidat les persones que s'han aturat a
reposar i ha cuidat, com ningú, de les persones del grup dels Amics del
Camí per facilitar la tasca d'hospitalers. I és que en la seva travessia
ha ajudat a fer ponts, cuidant els petits detalls, atenta, sense fer soroll. Referent de bondat, no estalviava en consells i també en "donar canya", si calia. És per això mateix que l'estimàvem.
Que puguem ser com ella, facilitadors de la vida, pelegrins entusiasmats
i riallers i servicials.
Creient com eres, sabem que des d'aquest nou
pelegrinatge vora Déu, Francisca, vetllaràs pels teus i pel teu poble.
Gràcies
per contagiar-nos l'hospitalitat en aquests camins que hem tingut la
sort de compartir amb tu.
Et trobarem molt a faltar. De fet, ja et trobem a faltar.
A reposar en pau en aquest refugi etern, on t'imaginem -amb una bona rialla- parant taula per tothom.
