En Carmine ha fet uns quants camins .
Aquest hem diu que va sortir de Nàpols fins Roma i en vaixell fins Barcelona on va iniciar el camí de Sant Jaume.
Vol arribar a Santiago i tornar caminant fent el camí anomenat del retorn.
Per cert el seu gos que es enorme i molt tranquil es un gos llop eslovac.
En Vittorio va arribar dissabte a mitja tarda, havent sortit des de Cervera. Fa etapes llargues. Per això matina molt i, malgrat el fred, surt ben d'hora i amb frontal. Després d'estudiar el mapa i trucar a uns quants hostals de Lleida, demà decideix arribar a Alcarràs.
És el 26è camí de Sant Jaume que fa. Aquest cop ha sortit de Montserrat i pel ritme que porta aviat el tindrem a Santiago.
Una cosa curiosa és que els recorda bé i ens descriu etapes que ha recorregut, amb els pobles corresponents, i els albergs on ha estat. De tots els camins, es queda amb la Via de la Plata. Sempre camina sol, i més ara que ja està jubilat. Però al 1r camí va conèixer un pelegrí hongarès i es van fer amics.
Sense parlar cap llengua en comú, han quedat per fer uns quants pelegrinatges plegats. Li encanta el futbol i per això li oferim baixar a la Penya a veure el Barça-Getafe. Però prefereix veure el seu equip, el Milà, i ens pregunta si tenim wifi per connectar-se al partit.
És de Sardenya i ens regala una bandera de la seva terra mentre establim llaços sobiranistes ben sincers.
Avui, diumenge, a les 14.30 h, ens envia una foto amb el cartell d'Alcarràs i un agraïment: "Francesco,volevo ringraziare te e tua moglie. Grazie per l’ospitalità e l’accoglienza. Nel cammino talvolta la disponibilità del l’ospitalero, è più importante di 1000 km. Scusa ma mi sono dimenticato di scrivere nel diario. Grazie e buon cammino".
Aquí tenim el primer pelegrí de l'any al nostre refugi. En Domenico és italià però establert a Reus. Ha fet molts camins i ara fa un pelegrinatge que ha començat a Lleida i acabarà a Montserrat.
