Manu, bon pelegrí i gran persona, pescador tonyiner des dels 13 anys. No té casa, la seva vida és el mar. Ha baixat
del seu vaixell a Montpeller i fa el camí fins a Bilbo, a Euskal Herria, on va néixer. Ens ha deixat de record una poesia, dedicada a la nostra hospitalera Soledat.
Continua el Camí fins a Lleida, no ha necessitat alberg.
Eskerrik asko Manu i molt bon Camí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada