Avui els camins estan més buits. I més tristos. La Francisca, que tant
ha caminat i ha ajudat a caminar, ens ha deixat. Ha cuidat el refugi del
Palau d'Anglesola des del primer dia que vam obrir, perquè fes goig i tot estigués al seu lloc. Ha cuidat les persones que s'han aturat a
reposar i ha cuidat, com ningú, de les persones del grup dels Amics del
Camí per facilitar la tasca d'hospitalers. I és que en la seva travessia
ha ajudat a fer ponts, cuidant els petits detalls, atenta, sense fer soroll. Referent de bondat, no estalviava en consells i també en "donar canya", si calia. És per això mateix que l'estimàvem.
Que puguem ser com ella, facilitadors de la vida, pelegrins entusiasmats
i riallers i servicials.
Creient com eres, sabem que des d'aquest nou
pelegrinatge vora Déu, Francisca, vetllaràs pels teus i pel teu poble.
Gràcies
per contagiar-nos l'hospitalitat en aquests camins que hem tingut la
sort de compartir amb tu.
Et trobarem molt a faltar. De fet, ja et trobem a faltar.
A reposar en pau en aquest refugi etern, on t'imaginem -amb una bona rialla- parant taula per tothom.
2 comentaris:
Francisca, et recordo d'ençà que tinc ús de raó... amiga des de la infantesa de la mare i de la família,... i aquests darrers anys compartint quimeres amb l'associació del Amics del Camí que vas emprendre amb tota la il·lusió del món. Et recordem sempre disposada a acollir, a tenir el refugi ben net per tots aquells que fan parada al Palau, el teu Palau, que tant has estimat. Gràcies per ser-hi sempre, en totes les activitats del poble, gràcies per explicar-nos, amb les teves llargues converses, que tot passa i que viure amb harmonia és el millor que podem fer plegats, perquè una rialla ho pot tot.
Hola amics del camíí; os volem agrair les boniques paraules que li heú dedicat , ella estimava :;el cami i la seva gent ,sent pionera en procurar-los una estansa digna,,segur que l'Apostol li tendrá en conte,gràcies
Publica un comentari a l'entrada